Infraestructures del sistema alimentari

Un espai de debat per tota aquella gent amb ganes d’imaginar un sistema alimentari més just i sostenible

Detalls de l’activitat

El sistema alimentari està en crisi. Els preus dels aliments creixen pels consumidors i la pagesia desapareix. La causa de tot això és un sistema concentrat en un grup cada cop més reduït d’empreses. El model actual de les infraestructures alimentàries (la terra, els obradors, els ports, els mercats…) té un paper clau en definir com produïm i què consumim. Quines infraestructures necessitem per fer una transició a una alimentació que cuidi les persones i el planeta?

Volem que aquest cicle de debats sigui un espai de trobada per tota aquella gent amb ganes d’imaginar un sistema alimentari més just i sostenible, i una nova articulació entre espais urbans i rurals. Quina planificació del territori necessitem? Com hem de reordenar la producció i la distribució? Com podem recuperar la terra agrícola de les mans de les grans empreses? Necessitem una xarxa de supermercats públics com estan fent a Mèxic o Nova York? Com repensar el comerç global en un context de guerres comercials i crisi ecològica?

Sessions

Proveir a la ciutadania d’una alimentació sostenible i saludable requereix una planificació integral que inclogui el territori, la logística i els usos del sòl. Fins ara aquesta planificació s’ha fet especialment al servei de l’agroindústria i l’agroexportació. Quina reordenació del territori necessitem per fer possible la sobirania alimentària? Com caldria reconfigurar els espais productius i les xarxes de distribució?

Ramon Morell. Professor de geografia a la Universitat de Lleida i Autor de l’”Atles de la Catalunya Rural”.
Annaïs Sastre. Sòcia cooperativista d’Arran de terra i L’Aresta.
Eva Vilaseca. ACTE (Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial).

Moderació: Adrià Rodríguez (IDRA).

Per què la seguretat social no s’ocupa de garantir un dret fonamental com l’alimentació? Aquesta és la proposta de Gustavo Duch i el Seminari d’Economia Crítica Taifa; una targeta moneder perquè tothom pugui adquirir una cistella bàsica d’aliments cada mes, a preus assequibles, saludable i sostenible. Com es podria finançar aquesta mesura? Quins impactes tindria en el conjunt del sistema alimentari?

Francisco Navarro. Investigador al Seminari d’Economia Crítica Taifa i autor de l’informe sobre “Seguretat Social de l’Alimentació”.
Gustavo Duch. Membre de El Pa Sencer i impulsor de la proposta sobre la Seguretat Social de l’Alimentació.

Moderació: Rubén Martínez (IDRA).

Les cadenes privades de supermercats dominen avui la distribució alimentària. No obstant això, Barcelona manté una robusta xarxa de mercats municipals i un dels mercats majoristes públics més importants d’Europa: Mercabarna. Quines mesures necessitem per enfortir la xarxa pública de distribució majorista i al detall? Necessitem una xarxa de supermercats públics com estan fent a Mèxic o Nova York?

Alejandro Guzmán. Fundador d’Ecocentral, empresa de distribució agroecològica.
Giulio Cappadona. Cofundador del Foodcoop i responsable del projecte CULTIVATE al Pla Estratègic Metropolità de Barcelona.

Moderació: Eva Vilaseca (ACTE).

A mesura que la petita i mitjana pagesia desapareix, la terra es concentra en cada cop menys mans. Alguns dels actors que l’acaparen són societats financeres que no tenen cap interés en la producció alimentària ni en la reproducció dels ecosistemes i el sòl. Recuperar la terra és clau no només per protegir als petits i mitjans productors sinó per garantir una alimentació saludable i sostenible i cuidar els ecosistemes i la biodiversitat.

Enric Tello. Catedràtic del Departament d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona.
Marta Ribera. Investigadora a l’Observatori DESCA i autora de l’informe “El capital no discrimina: l’especulació en l’habitatge, l’alimentació i el treball”.

Moderació: Adrià Rodríguez (IDRA).