La política de la reproducció
Imaginar una altra política de la reproducció
Detalls de l’activitat
Al món neixen cada vegada menys criatures. Més enllà de les diferències de classe i origen, existeix un fenomen global caracteritzat per una caiguda de la natalitat que afecta transversalment el conjunt de la societat. La paradoxa és que, simultàniament a aquest descens, la reproducció s’està convertint en un negoci de la mà de la tecnologia. Ens trobem davant d’un escenari marcat per l’augment sostingut de l’ús de les tècniques de reproducció humana assistida, la creixent presència del sector privat en la provisió de serveis reproductius i el retrocés dels drets sexuals i reproductius en l’agenda política internacional.
En aquest context, veiem com la caiguda de la natalitat ha reactivat els discursos pronatalistes de la dreta que darrerament està formulant diverses propostes perquè la gent tingui fills. Aquestes propostes alimenten paradigmes racistes com el pànic al reemplaçament poblacional o vehiculen arguments antifeministes com associar la crisi de la fertilitat masculina a la suposada feminització dels homes que proposa l’esquerra. Alhora, silencien la vinculació d’aquesta crisi amb el model econòmic vigent i la seva relació amb la desigualtat social. Paral·lelament, l’esquerra no ha aconseguit esbossar una agenda clara que doni resposta a un fenomen històricament associat als sectors conservadors.
En aquesta nova edició del curs “El preu de la reproducció”, abordarem les conseqüències econòmiques, socials i culturals d’aquests canvis en els patrons reproductius; analitzarem les polítiques que des de la dreta s’estan impulsant, i ens preguntarem quines alternatives podem construir des d’una perspectiva progressista i feminista.
Sessions
Dijous. 05.11.2026 – 18.30h
Demografia, desigualtat i canvi social, amb Mariona Lozano Riera
En aquesta primera sessió, situarem de manera general els debats actuals al voltant de la reproducció assistida. Explicarem com hem arribat fins a aquest curs, posant en context els aprenentatges de l’edició anterior i les línies de reflexió que ens interessa aprofundir en aquesta nova etapa de continuïtat.
Partint del debat sobre la denominada «crisi de la natalitat», abordarem algunes de les transformacions demogràfiques que estan marcant les societats contemporànies. Analitzarem les conseqüències de la disminució dels naixements sobre l’estructura de la població, l’estat del benestar i l’organització social i econòmica, així com els canvis en els patrons reproductius. També explorarem què ens diu la demografia sobre aquestes tendències i quin paper hi juguen la classe social, l’origen i el gènere en la distribució desigual de les possibilitats de tenir fills i formar una família.
Dijous. 12.11.2026 – 18.30h
La reproducció com a mercat, amb Marta Ribera i La Capçalera
En pocs anys, la reproducció s’ha convertit en un negoci. Si als anys noranta les clíniques eren gestionades pels seus propietaris, avui moltes estan en mans de fons d’inversió com Blackstone o KKR. Encara és aviat per saber tots els efectes de la financerització de la fertilitat, però en altres àmbits l’entrada d’aquests fons ja ha comportat augments de preus, retallades de costos laborals i canvis en la manera d’entendre l’atenció.
Tot això passa en un context en què el sistema públic no cobreix ni el 30% de la demanda. A més, una part important dels hospitals públics funcionen sota fórmules publicoprivades (consorcis, fundacions, empreses públiques o entitats concertades) amb models de governança i gestió molt diferents.
En aquesta sessió ens preguntarem si cal regular la reproducció en aquest nou marc de financerització per compensar la lògica del capital privat; quin ha de ser el paper de l’Estat en la regulació i el control de les tecnologies reproductives; i com cal definir el rol de la sanitat pública.
Dijous 19.11.2026 – 18.30h
La batalla per la família, amb Laia Forné, Estefania Izrael i Miquel Missé
La caiguda dels naixements s’ha convertit en una preocupació mediàtica i política. En aquest context, els governs de dreta han impulsat un seguit d’iniciatives que busquen fer front a aquest fenomen, culpant sovint els moviments progressistes d’haver contribuït a aquesta situació de crisi. La paradoxa del seu posicionament és que aquests sectors han flexibilitzat alguns dels límits del que tradicionalment consideraven impensables a l’hora de constituir una família: si fins no fa gaire la idea de progenitors no heteronormatius o de persones que criaven sense parella era inconcebible, avui esdevé una forma més de reproduir un model familiar que legitima l’statu quo.
En aquesta tercera sessió analitzarem les polítiques que actualment s’estan implementant en els territoris governats per la dreta a l’Estat espanyol i explicarem de quina manera s’articulen a escala global.
Dijous 26.11.2026 – 18.30h
Imaginar una altra política de la reproducció, amb Clara Serra
L’emergència de propostes per promoure la natalitat per part de la dreta contrasta amb la manca de relat en les esquerres respecte a la crisi de la reproducció.
En les darreres dècades des del camp progressista i especialment els feminismes s’han articulat marcs d’anàlisi claus per desxifrar la importància del treball reproductiu i de cures i la seva relació amb les desigualtats de gènere. Però el context actual ha fet emergir problemàtiques i malestars que requereixen anàlisis més complexes.
De nou les dretes s’avancen en la identificació dels malestars socials mentre les esquerres s’enfronten a la dificultat de parlar del rol de la família en les nostres societats, el desig de tenir fills, la caiguda de la natalitat, els límits del dret a la reproducció i la responsabilitat pública de donar respostes.
En aquesta darrera sessió s’exploraran algunes idees temptatives per articular una possible agenda política de les esquerres i els feminismes davant l’actual crisi de la reproducció. La voluntat no és aterrar un programa concret de propostes sinó més aviat assenyalar els debats i marcs d’anàlisi que poden ser claus a l’hora de definir polítiques.
Modalitat
Presencial
Fecha
Novembre 2026
Tipologia d’activitat
Curs
Idioma
Català
Ubicació
C/Balmes, 13 baixos (local) 08007 Barcelona
Preu
40.00€
Inscripció
Ponents
Clara Serra
Filòsofa, actualment imparteix classes d’Estètica a BAU. El seu camp d’estudi és la teoria política, la filosofia del dret i els estudis de gènere. És doctora per la Universitat de Barcelona, on va realitzar una tesi sobre el concepte de consentiment en la teoria feminista contemporània, i ha escrit, entre altres llibres, El sentit de consentir (Anagrama, 2024).
Marta Ribera
Investigadora a l’Observatori DESCA, i autora i coordinadora de l’informe El capital no discrimina: l’especulació en l’habitatge, l’alimentació i el treball (2026).
Laia Forné
Sociòloga urbana i directora de l’Àrea d’Economia i Béns Comuns de l’IDRA. Recentment, està investigant en l’àmbit de la reproducció assistida i és coeditora del llibre El preu de la reproducció. Més enllà de les tecnologies de reproducció assistida (Bellaterra-IDRA, 2025).
Estefania Izrael
Antropòloga especialitzada en drets humans, estudis simbòlics i reproducció assistida. Treballa com a investigadora i gestora de projectes a l’IDRA. Ha coeditat el llibre El preu de la reproducció. Més enllà de les tecnologies de reproducció assistida (Bellaterra-IDRA, 2025).
Miquel Missé
Sociòleg expert en gènere i sexualitat. Treballa com a consultor i formador independent i també du a terme projectes sobre divulgació del pensament, la ciència i la cultura. Ha coeditat el llibre El preu de la reproducció. Més enllà de les tecnologies de reproducció assistida (Bellaterra-IDRA, 2025).
La Capçalera
Organització assembleària de professionals de la salut que reivindiquen pensar la salut de manera crítica i un sistema sanitari primarista, universal i lliure d’interessos mercantils. Treballen per transformar el model actual a partir de tres eixos: generar espai de debat, formació i incidència política.
Mariona Lozano Riera
Sociòloga amb formació postdoctoral en demografia social. Va rebre el seu doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona el 2014, per posteriorment realitzar estades postdoctorals a la Universitat McGill (Canadà) i la Universitat d’Edimburg
(Regne Unit). Actualment és becària Ramón-y-Cajal al Centre d’Estudis Demogràfics (CED) on lidera el grup de Gènere i Desigualtat.