Infraestructures per a l’alimentació sostenible. El cas de l’escorxador de l’Armentera.

L’informe analitza el paper dels escorxadors locals com a infraestructura clau del sistema alimentari, en un context marcat per la crisi del model porcí industrialitzat, la concentració empresarial i les dependències globals. A partir de dades econòmiques, socials i ambientals, mostra com el declivi d’aquests equipaments ha contribuït a la pèrdua de pagesia, a la integració dels ramaders en grans empreses i a una major vulnerabilitat territorial.

L’estudi traça el declivi dels escorxadors de proximitat i les seves implicacions econòmiques, ecològiques i territorials, evidenciant com la desaparició d’aquestes infraestructures limita la viabilitat dels petits i mitjans ramaders i reforça un model productiu concentrat i fràgil davant xocs sanitaris i econòmics.

Finalment, l’informe aprofundeix en el cas de l’Escorxador públic-comunitari de l’Armentera com a exemple d’“infraestructura del mig”, capaç d’articular economia local, sostenibilitat ecològica i democràcia territorial. El cas ofereix aprenentatges clau per orientar polítiques públiques que apostin per una transició alimentària efectiva i un canvi de model productiu arrelat al territori.

• Data: 2025
• Autoria: Mauro Castro, Adrià Rodríguez, Frederic Horta, Andrea Walsh
• Amb el suport de: Projecte seleccionat a la convocatòria Del Campo a la Despensa. Alimentación Sostenible 2025 de la Fundació Daniel y Nina Carasso
• Keywords: infraestructures alimentàries, circuits curts de comercialització, col·laboració públic-comunitària, transició agroecològica