El repte de l’habitatge protegit
L’informe analitza els impactes socials de la Mesura que obliga a destinar un 30% a habitatge protegit en grans rehabilitacions i obra nova a Barcelona, impulsada per les entitats socials i aprovada pel Ple de l’Ajuntament.
Primer, desmenteix la principal crítica que ha rebut la norma: el ritme inicial de creació de nous habitatges protegits és superior al que la mesura va tenir a París (ciutat on fa 18 anys que s’aplica amb èxit) i la construcció no s’ha paralitzat.
Segon, l’estudi revela que la modificació de la mesura que s’ha plantejat posaria en risc d’expulsió a les 62.756 llars llogateres que viuen en els 3.909 edificis actualment subjectes a la norma: quedarien desprotegides davant d’operacions de compra, rehabilitació i expulsió. A més, la ciutat perdria l’oportunitat de generar fins a 18.827 habitatges addicionals de protecció oficial als barris on més es necessiten, cosa que augmentaria la gentrificació i la segregació.
L’informe conclou amb diverses propostes per millorar l’aplicació de la Mesura del 30% sense renunciar-hi.
- Data: 2024
- Autoria: Dra. Marta Ill-Raga, Dr. Jaime Palomera i Gabriel Ciutad
- IDRA (Institut de Recerca Urbana)
- En col·laboració amb: UPF (Universitat Pompeu Fabra) i UOC (Universitat Oberta de Catalunya)
- Keywords: habitatge protegit, grans propietaris, gentrificació, segregació