INTRODUCCIó
Vivim en una era on les tècniques de reproducció assistida estan transformant radicalment la manera com ens reproduïm. No obstant això, la velocitat amb què s’han desenvolupat aquestes innovacions tècniques i les possibilitats que semblen generar, no sempre es corresponen amb les expectatives, els drets, els temps i les subjectivitats. Ens enfrontem a un dilema profund: com volem reproduir-nos en un context en què la privatització i la mercantilització de la reproducció són cada vegada més predominants? El malestar que moltes persones senten en navegar per aquests processos no és només personal, sinó que reflecteix tensions estructurals i sistèmiques.
Aquest curs no sols busca informar, sinó també obrir el debat i polititzar la incomoditat que implica enfrontar-se a les promeses i limitacions de la reproducció assistida. Apel·lem a interrogar les dinàmiques del mercat, les expectatives socials i les forces transnacionals que configuren les nostres decisions reproductives. A través d’una diversitat d’enfocaments, explorarem com la tecnologia i la bioeconomía modelen no només les nostres possibilitats biològiques, sinó també els nostres imaginaris socials i el nostre escenari afectiu. En definitiva, ens preguntarem: què estem reproduint, més enllà de criatures, amb les tècniques de reproducció assistida?
Aquesta proposta sorgeix de les reflexions tingudes a IDRA amb diverses persones a qui travessa aquest qüestionament des de diferents angles: Ona Bros (Betablastocuir), Miquel Missé (Un estudio propio), Raquel Miralles (Crisi | espai de pensament crític), Estefania Izrael (IDRA) i Laia Forné (IDRA). Aquests debats han germinat en el curs que presentem a continuació.
RECUPERA ELS vídeos i àudios del curs
INFORMACIÓ BàSICA
Lloc: Carrer Balmes, 13 (Barcelona)
Activitats: 6 sessions.
Dates: Octubre: dijous 10, dijous 17, dimarts 22 i dijous 31. Novembre: dijous 7 i dijous 14.
Horari: 18:30-20:30h
Accés: Matrícules tancades.
Sessions
1a Sessió
DIJOUS 10 d’octubre
18:30-20:30
El boom de la reproducció assistida: el cas de l’Estat espanyol
- Bruna Álvarez, investigadora del grup AFIN-UAB i professora agregada, Departament d’Antropologia, UAB.
- Anna Molas, doctora en Antropologia Social i Cultural i investigadora Juan de la Cierva al Grup AFIN-UAB.
Estem sent protagonistes d’una transformació profunda i accelerada en com ens reproduïm. Des que el 1978 va néixer el primer “ésser humà proveta”, la bioeconomía ha revolucionat el mercat reproductiu, que no ha parat de créixer. Espanya juga un paper important tant en el mercat europeu com en l’internacional. Una normativa laxa marcada pels interessos de les clíniques privades són alguns dels factors que expliquen aquesta referencialitat. A la primera sessió, les investigadores del grup AFIN-UAB ens compartiran quins factors estan configurant l’emergència de la indústria de la reproducció assistida i quines conseqüències té aquesta en el context espanyol i català.
Què ha permès l’expansió d’aquest mercat més enllà de les fronteres administratives? Quines claus ens aporta la comparativa entre normatives sobre reproducció assistida a nivell internacional? Quin rol juga l’Estat espanyol en el mercat globalitzat?
2a Sessió
DIJOUS 17 d’octubre
18:30-20:30
La reproducció en crisi: mercat, cures i horitzons possible
● Sara Lafuente Funes, doctora en Sociologia i investigadora a la Universitat Goethe de Frankfurt al departament de “Biotecnologia, naturalesa i societat”.
Des de la dècada dels setanta, les innovacions associades a les tècniques de reproducció assistida han col·laborat amb la legitimació de dinàmiques econòmiques, socials i polítiques específiques. Malgrat la seva categorització hegemònica com a procediments científics i, per tant, “neutrals”, el seu estudi crític ens convida a comprendre les lògiques que les precedeixen i configuren en el marc de l’anomenada “crisi reproductiva”. En aquesta sessió ens preguntarem per les implicacions de l’externalització de la reproducció en un diàleg provocador amb les cures, la medicina i els mercats. Apuntarem a idear, col·lectivament i des d’una perspectiva feminista, futurs possibles per a la sostenibilitat de la vida.
Per què parlem de crisi reproductiva? Quins elements l’expliquen des d’una perspectiva feminista? Quines tensions emergeixen del fet que la crisi reproductiva es trobi en part privatitzada? Quines altres respostes podrien formular-se per a fer front a aquest fenomen?
3a Sessió
DIMARTS, 22 d’octubre
18:30-20:30
Imaginaris de la genètica en l’experiència de la reproducció assistida
● Ona Bros, investigadora i artista visual. Realitza el projecte de recerca BetaBlastoCuir i Les Comunitats del Gel.
Els llenguatges de la reproducció assistida estan en disputa. La pretensió d’objectivitat i neutralitat de la ciència genètica, nervi troncal de les tècniques de reproducció assistida, juga un paper significant inqüestionable. En l’actualitat, l’ús estès dels test embriològics preimplantacionals o els tests genòmics predictius han popularitzat unes certes concepcions essencialistes i deterministes de l’ADN, reforçant institucions com la família o la filiació. No obstant això, si es miren les últimes recerques en el camp de la genètica, és possible trobar esquerdes que inciten a transformar els discursos dominants que s’imposen en aquest camp.
Com la institucionalització de la reproducció assistida reforça a altres institucions? Com opera, i mitjançant quins pactes i tensions, el discurs genètic en les operacions dels mercats reproductius? Quines altres pràctiques vinculants podrien desenvolupar-se si mobilitzéssim els discursos de la genètica?
4a Sessió
DIJOUS 31 d’octubre
18:30-20:30
Solucions tecnològiques per malestars socials: l’impacte en les subjectivitats
- Miquel Missé, sociòleg, expert en gènere i sexualitat
- Estefanía Izrael, antropòloga i investigadora i tècnica de projectes a IDRA
- Alexandra Desy, antropòloga i candidata predoctoral del grup AFIN-UAB.
L’emergència de les tecnologies de reproducció assistida està transformant l’experiència de la reproducció en les nostres societats, així com l’imaginari entorn la família i la filiació. Aquestes tecnologies faciliten la reproducció ateses les demandes de moltes persones que viuen de manera crucial aquesta experiència, però, al mateix temps, introdueixen elements sobre els quals és clau reflexionar. En aquest diàleg abordarem els límits de la reproducció assistida en dos sentits: la qüestió de com la nostra societat ha de pensar els límits d’aquestes tecnologies i, al mateix temps, les implicacions d’un imaginari en el qual l’accés a la reproducció es dilati fins no tenir, aparentment, cap límit.
De quina forma les tecnologies, alhora que donen respostes a necessitats i malestars socials, també configuren noves subjectivitats? Com abordar aquesta tensió sense individualitzar ni culpabilitzar a les persones que accedeixen a aquestes tècniques?
5a Sessió
DIJOUS 7 novembre
18:30-20:30
El dret a la reproducció
- Noelia Igareda, professora titular de Filosofia del Dret. Departament de Ciència Política i de Dret Públic. Universitat Autònoma de Barcelona.
- Raquel Miralles, llicenciada en filosofia i sòcia treballadora a Crisi | espai de pensament crític.
L’aprovació de la Llei 14/2006 de 26 de maig sobre tècniques de reproducció humana assistida, els extraordinaris avenços científics en les tècniques de reproducció i l’expansió del mercat reproductiu espanyol posen de manifest la necessitat de revisar quins són els límits i problemes que planteja l’actual marc jurídic. En aquesta sessió, ens preguntarem sobre el dret a la reproducció i la intervenció de l’Estat en l’àmbit de la reproducció humana assistida. Plantejarem quins efectes té aquest marc per a la ciutadania en termes d’obligacions i responsabilitats. Així mateix, abordarem el conflicte que existeix entre l’anonimat de les persones donants (preservat en el seu dret a la intimitat) i l’accés als orígens de filiació biològica dels qui neixen per aquestes tècniques.
Podem parlar d’un hipotètic dret a la reproducció? Els avenços en la recerca biomèdica ens obliguen a fixar uns límits a la reproducció assistida? O bé, són l’oportunitat per a establir els fonaments del dret a la reproducció en el nostre ordenament jurídic actual?
6a Sessió
DIJOUS 14 novembre
18:30-20:30
Podem pensar la reproducció des d’una mirada públic-comunitària?
- Carolina del Olmo, llicenciada en Filosofia i directora de desenvolupament estratègic i editorial del Cercle de Belles Arts de Madrid
- Laia Forné, sociòloga urbana i codirectora de l’Àrea d’Economia i Béns Comuns de l’IDRA
- Eva Alfama, politòloga i especialista en polítiques de gènere
En aquesta última sessió ens preguntem sobre quin hauria de ser el paper de la comunitat, la família i l’Estat en un nou model social de la reproducció. En les anteriors sessions, hem vist com la crisi de cures, agreujada per la mercantilització de les TRHA, té uns alts costos emocionals, socials i econòmics. La qüestió és si podem imaginar altres dispositius que acompanyin aquests processos amb una mirada comunitària i des de l’accés públic. Els Centres de Planificació Familiar impulsats pel moviment feminista dels anys setanta són una bona inspiració per a pensar en els centres de reproducció del futur.
És possible pensar la reproducció des d’una mirada públic-comunitària? Quins elements són clau per a construir una resposta a aquest fenomen des d’una perspectiva crítica, d’esquerres i feminista? Quin és el risc de relegar els processos de reproducció al mercat privat? Com imaginem el paper de la sanitat pública, la comunitat i la família en aquesta aposta?
Amb el suport de:
